L'endoscopi és un instrument de detecció que integra l'òptica tradicional, l'ergonomia, la maquinària de precisió, l'electrònica moderna, les matemàtiques i el programari. Es basa en l'assistència de fonts de llum per entrar al cos humà a través de cavitats naturals com la cavitat bucal o petites incisions realitzades mitjançant cirurgia, ajudant els metges. Observar directament les lesions que no es poden mostrar amb raigs X. És una eina essencial per a l'exploració interna i quirúrgica fina i el tractament mínimament invasiu.
El desenvolupament dels endoscopis ha transcorregut més de 200 anys, i el més antic es remunta al 1806, l'alemany Philipp Bozzini va crear un instrument que consistia en espelmes com a font de llum i lents per observar l'estructura interna de la bufeta i el recte dels animals. L'eina no es va utilitzar al cos humà, Bozzini va inaugurar l'era de l'endoscopi de tub dur i, per tant, va ser aclamat com l'inventor dels endoscopis.
En els gairebé 200 anys de desenvolupament, els endoscopis han experimentat quatre millores estructurals importants, des deels endoscopis de tub rígid inicials (1806-1932), Endoscopis semi corbats (1932-1957) to endoscopis de fibra (després de 1957), i ara aendoscopis electrònics (després de 1983).
1806-1932:Quanendoscopis de tub rígidvan aparèixer per primera vegada, eren de tipus directe, utilitzant un mitjà de transmissió de llum i utilitzant fonts de llum tèrmica per a la il·luminació. El seu diàmetre és relativament gruixut, la font de llum és insuficient i és propensa a cremades, cosa que dificulta la tolerancia de l'examinat, i el seu rang d'aplicació és estret.
1932-1957:Endoscopi semi corbatvan sorgir, permetent una gamma més àmplia d'examen a través de l'extrem frontal corbat. No obstant això, encara van lluitar per evitar inconvenients com ara un diàmetre de tub més gruixut, una font de llum insuficient i cremades tèrmiques.
1957-1983: Les fibres òptiques es van començar a utilitzar en sistemes endoscòpicsLa seva aplicació permet que l'endoscopi aconsegueixi una flexió lliure i es pot utilitzar àmpliament en diversos òrgans, permetent als examinadors detectar de manera més flexible lesions més petites. No obstant això, la transmissió de la fibra òptica és propensa a trencar-se, la seva ampliació de la imatge a la pantalla no és prou clara, i la imatge resultant no és fàcil de guardar. Només l'inspector la pot veure.
Després de 1983: Amb la innovació de la ciència i la tecnologia, l'aparició deendoscopis electrònicsEs pot dir que ha suposat una nova ronda de revolució. Els píxels dels endoscopis electrònics milloren constantment i l'efecte d'imatge també és més realista, convertint-se en un dels endoscopis principals actualment.
La diferència més gran entre els endoscopis electrònics i els endoscopis de fibra és que els endoscopis electrònics utilitzen sensors d'imatge en lloc del feix d'imatge de fibra òptica original. L'endoscopi electrònic CCD o sensor d'imatge CMOS pot rebre la llum reflectida per la superfície de la màscara facial a la cavitat, convertir la llum. senyal en senyals elèctrics, i després emmagatzemar i processar aquests senyals elèctrics a través del processador d'imatge i, finalment, transmetre'ls al sistema de visualització d'imatges extern per processar-los, que els metges i pacients poden veure en temps real.
Després del 2000: Van sorgir molts tipus nous d'endoscopis i les seves aplicacions esteses, ampliant encara més l'abast de l'examen i l'aplicació dels endoscopis. Els nous tipus d'endoscopis estan especialment representats perendoscopis de càpsula sense fils mèdics, i les aplicacions esteses inclouen endoscopis d'ultrasons, tecnologia endoscòpica de banda estreta, microscòpia confocal làser, etc.
Amb la contínua innovació de la ciència i la tecnologia, la qualitat de les imatges endoscòpiques també ha experimentat un salt qualitatiu. L'aplicació d'endoscopis mèdics a la pràctica clínica és cada cop més popular i avança constantment cap aminiaturització,multifuncionalitat, ialta qualitat d'imatge.
Hora de publicació: 16-mai-2024